El nostre amic ens ha deixat. Després de guanyar-li la partida a un bon ensurt en la seua salut que va patir a principis de febrer, ara resulta que en un moment ens deixa.
La mala notícia ens arriba tres dies després de passejar amb ell per València. Es tractava de la primera vegada que tornàvem a caminar junts després de passar per una intervenció quirúrgica i una llarga recuperació.
Tots el véiem la mar de bé. Tos estàvem contents de tindre’l entre nosaltres. Tots pensàvem que aniria agafant força i que en poc de temps estaria com sempre: ple de vida, il·lusió i bon humor, però totes aquestes expectatives, aquests desitjos desapareixen de cop i volta… Mitxel ens ha deixat.
Ja no podrem gaudir de la seua companyia, dels seus “moments filosòfics”, de les seues interpretacions de Don Juan Tenorio, de les seues taronges que apareixien de la seua motxilla.
Ara esperem a Lola, la seua dona. Caminarem junts i el recordarem junts.