En els últims anys, hi ha hagut un considerable increment en el nombre de senderistes, corredors i ciclistes, que estan utilitzant la xarxa de camins i senders senyalitzats per tot el nostre terme i comarques de valencianes del nord. Aquesta pressió està provocant un deteriorament molt ràpid tan dels camins tradicionals (de ferradura…) com dels de nova senyalització (GR, PR…).
És molt important i necessària la protecció d’aquest patrimoni natural de camins i sendes, i evitar la degradació del seu sòl, que està provocada en gran mesura pel trànsit no adequat dels usuaris dels senders per llocs susceptibles d’un important deteriorament. Per tant, cal respectar les normes i restriccions que hi ha en l’ús dels diferents senders del parc natural del Desert de les Palmes i d’altres zones especialment sensibles que tenim al nostre territori.
Per exemple, l’ús d’atalls en els camins ocasiona deteriorament de la vegetació i augmenta l’erosió en època de pluges. La tendència a permetre l’ús de la bicicleta de muntanya en camins i sendes, alguns dels quals presenten forts pendents, està causant també la pèrdua de terra, que afavoreix l’erosió. L’increment de les curses de muntanya també contribueix a l’augment d’aquesta erosió, i fa molt difícil i perillós el pas dels senderistes.
A més cal recordar que la prioritat en els senders no la tenen els ciclistes, sinó els que van a peu. Per tant no poden anar a tota velocitat en les baixades posant en perill els usuaris dels senders.
És clar que tots tenim dret a gaudir de la muntanya i dels espais naturals, però hem d’aprendre a gaudir de la natura sense molestar la resta d’usuaris, i tractar sempre de respectar i valorar la riquesa natural i paisatgística de l’entorn on ens trobem.
En el Centre hi ha socis que a banda de ser senderistes també són aficionats a la bicicleta de muntanya i corredors. Per tant fan un triple ús de la muntanya i de segur que veuen aquest problema contínuament. No es tracta d’establir prohibicions, sinó de ser conscients, tots els usuaris, del que podem fer o no en el medi natural on ens movem i pensar en les conseqüències de les nostres accions.
Finalment, són els ajuntaments i els òrgans gestors d’aquest espais naturals els que haurien de conservar i restaurar els camins i sendes del seu terme. De res serveix obrir nous camins si després no se’n fa un seguiment.
