TIL·LER COMÚ (Tilia plathyphyllos (fam. tiliàcies). El podeu trobar al barranc d’Aznar, a Vilafranca
I és que malgrat la gravetat d’aquesta tècnica, amb tots els informes negatius que se n’han fet, encara estem pendents d’un govern que diu que no veu cap problema amb aquesta pràctica, com tampoc en veu cap el Sr. Rajoy, que ha aprovat una reforma per excloure les renovables i l’estalvi energètic del sistema elèctric i introduir més gas, més carbó, més nuclears i noves prospeccions de petroli i fracking amb una avaluació ambiental més permissiva. En la mateixa línia, la Generalitat no tanca la porta a qualsevol investigació d’extracció d’hidrocarburs per fractura hidràulica. Ni tampoc pensen fer cas a cap dels informes tècnics existents fins ara, ni tampoc al que s’ha dut a terme des de la Diputació de Castelló. Considerem que el Consell es burla de les més de 1700 al·legacions al projecte de 30 municipis, la majoria dels quals són del seu propi partit polític.
Amb aquesta pràctica convertiran el Maestrat en un gran polígon industrial, ja que es tracta d’obrir milers de pous amb la construcció d’una plataforma per cada pou que comporta una gran ocupació de terreny (2 hectàrees cada plataforma), i també la necessitat de grans quantitats d’aigua. Pensem que aquesta barbaritat la pensen dur a terme en una província que és la segona més muntanyosa de tot l’estat espanyol.
D’altra banda no podem oblidar l’alt risc de contaminació dels aqüífers i del risc de terratrèmols provocats per l’existència d’un subsòl, sobretot al Baix Maestrat, ple de falles actives on aquesta pràctica pot accelerar el risc de produir aquests moviments. Finalment, recordem l’existència d’un clar risc per a la salut de les persones, sobretot per la utilització de productes químics (molts d’ells prohibits), a més dels que es poden alliberar del trencament de les roques.
Canviant de tema, Ferran Vivas, amb la col·laboració de Manolo Cancio, tots dos membres de la Junta del CEB, han iniciat un treball de descobriment i recuperació de les fites o mollons que delimiten el perímetre del terme de Benicàssim. Aquesta és una tasca que només poden fer els senderistes perquè l’accés a la majoria d’aquells és impracticable per a persones que no estiguen acostumades a caminar per la muntanya. La majoria són construccions de pedra natural i morter de calç que es van fer en el segle XIX. Per a aquesta investigació ha aconseguit un llibre molt interessant de 1886 de l’aleshores governador civil de Castelló, que es diu Amojonamiento de los términos municipales de la provincia de Castellón. En eixe llibre citen la totalitat de mollons que hi ha, exactament 44, les seues característiques, etc. Però no n’indiquen la localització. Així, per a poder localitzar els mollons hem demanat a l’Institut Geogràfic Nacional les còpies dels documents de 1908 on figuren les actes de delimitació i la localització de totes les fites del terme. En finalitzar la localització de tots els mollons pensem fer un presentació, i també publicar-ho.