Les sabatilles d’excursionisme o “trekking”, aparegueren fa uns pocs anys d’una manera tímida en els catàlegs dels fabricants especialitzats. Avui en dia l’oferta d’aquest tipus de calçat és tan enorme que podria donar la impressió que la bota de muntanya, amb la seua canya alta i la seua sola grossa, ja està obsoleta i inútil per a algunes activitats de muntanya. Açò només és cert en alguns casos. Els criteris que hem de manejar en el moment de decidirnos entre bota i sabatilla són comoditat i seguretat, la resta (colors, disseny futurista, vistositat de les costures…) és superflu i pot perjudicar seriosament la nostra salut.
Per una altra banda és erroni pensar, per exemple,que una bota de canya alta pel simple fet de ser-ho protegeix millor els turmells de les torcedures que una sabatilla.
Aquesta qualitat resideix més en la rigidesa d’eixa part de calçat que en l’altura en sí, i la majoria de botes de pes lleuger o mig que hi han al mercat són molt blanes en la canya i són les preferides dels consumidors perquè les més rígides solen ser més incòmodes. En realitat, que el peu es torça o no, depén més de la palmeta que d’una altra cosa; de la seua rigidesa i de la seua resistència a la torsió lateral dependrà la nostra estabilitat.
Protegir els turmells.
Una altra característica que influeix decisivament en l’estabilitat és l’amplada de la sola respecte a la forma. Les soles amples creen un notable efecte de plataforma i contribueixen a l’estabilitat. Les estretes, naturalment, redueixen la superfície de contacte i, per tant, l’estabilitat. Per últim és interessant recordar que alguns fabricants comercialitzen un mateix model en canya baixa i mitja; aquesta segona opció resulta molt interessant ja que sense renunciar a la lleugeresa i comoditat de les sabatilles, protegeix els maleols dels colps, fet a tindre molt en compte en terrenys accidentats com pedreres. Per tant, una bona sabatilla tècnica i ben acabada pot protegir els nostres turmells quasi tant com una bona bota de canya alta i més que una mala bota, encara que ens done una altra impressió.
Lleugeresa i polivalència.
La sabatilla de marxa ofereix dos avantatges clars sobre les seues germanes majors, les botes: lleugeresa i polivalència. La primera s’aconsegueix utilitzant materials més senzills i econòmics i en menys quantitat que en les botes i substituint elements “pesats” per uns altres més lleugers de plàstic o niló. El criteri emprat pels fabricants per a aplicar aquestes solucions és que, en principi, la sabatilla de marxa és un calçat pensat per a fer un excursionisme lleuger. Però la veritat és que no ha passat molt de temps abans que s’hagen començat a utilitzar en activitats que van més enllà del simple passeig per un bosc.
