EL SINGULAR OM DEL NUCLI URBÀ DE BENICÀSSIM

Existeixen exemplars botànics que, per les mesures excepcionals dins de la seua espècie o per la seua edat, història, interés científic, raresa botànica, bellesa, situació o valor simbòlic, són mereixedors de mesures de protecció i conservació, perquè formen part del patrimoni cultural i natural de les nostres ciutats i pobles: són els arbres monumentals i singulars. El popular om situat en l’Av. de Castelló, junt a l’entrada del poble és un autèntic símbol de singularitat i majestuositat. La seua bella forma estructural i la seua no menys imponent grandària, el converteixen en un dels arbres caducifolis urbans, potser, més bells i espectaculars del municipi.

JESÚS ALBUIXECH MOLINER
El nostre om rep el nom científic d’Ulmus minor Mill. i pertany a la Família Ulmaceae/Ulmàcies. Es tracta d’un arbre caducifoli de fins a 30 m. d’alçària. Espècie autòctona d’àrea eurosiberiana, va penetrar en la regió mediterrània pels llocs humits i frescos. En la província de Castelló en sobreeixien, fins fa no massa anys, exemplars veritablement monumentals entre els quals destacaven “l’om de l’Ermita de l’Hortisella” (Benafigos, l’Alcalatén), d’un perímetre de tronc (buit) de quasi 9 m; “l’om de l’Ermita de Sant Joan de Penyagolosa” (Vistabella del Maestrat, l’Alcalatén); l’om de l’Ermita de la Mare de Déu del Llosar (Vilafranca del Maestrat, l’Alt Maestrat) o “l’abuelo de la Font del Piliuet” en el Parc de Ribalta” (Castelló de la Plana, la Plana Alta) com un dels arbres amb més edat d’aquest històric parc (se li atribueixen més de 125 anys); tots han mort en aquesta última dècada, com a conseqüència de l’atac de grafiosi (malaltia d’origen fúngic que impedeix la circulació de la saba i que està causant la mort d’exemplars de qualsevol edat, tant a nivell peninsular com mundial, i en fa minvar la població, fins al punt que sembla pel moment una espècie a extingir).

No obstant això, i a pesar de l’avanç d’aquesta terrible malaltia, encara podem contemplar alguns exemplars d’om d’importants dimensions, que a pesar de patir els símptomes d’aquesta greu malaltia, ens delecten amb la seua grandiositat, com “l’om de la Plaça de l’Om” (Navaixes, Alt Palància), de més de 360 anys (plantat el 1636 segons font referenciada) i un perímetre d’un poc més de 6 m, o més modestament, “l’om de Benicàssim”, junt a l’entrada al nucli urbà, exemplar únic conegut en l’entorn de Benicàssim, que per les seues dimensions i ubicació urbana, s’ha conservat després de la recent urbanització de la Unitat d’Execució núm. 8 de Benicàssim, (cal ignificar que altres exemplars de la mateixa espècie però de menors mesures situats en la mateixa Av. de Castelló i Unitat d’Execució urbanitzada s’han conservat en jardineres corregudes), i que la seua singularitat va fer que es realitzaren millores en el seu entorn més immediat per a la salvaguarda i contemplació d’aquest únic exemplar. Se li va realitzar junt a la base de l’arbre un escocell-banc corregut de 40 cm d’alçària, de forma circular lleugerament irregular amb pedres de paredar de gres roig, que tapissen la base de ’escocell amb escorça de pi. Des de fa no més de quatre anys, se li van realitzar, des del Servei de Parcs i Jardins de la Regidoria d’Urbanisme, Obres i Serveis de l’Ajuntament, tractaments fitosanitaris, podes especials de neteja i manteniment i altres operacions complementàries per a minimitzar, en la mesura dels possibles, la gravíssima malaltia que està acabant amb la població d’Ulmus minor. A pesar d’això, avui per avui, encara podem afirmar, que l’espècie Ulmus minor en el terme de Benicàssim gaudeix de mitjana salut, ja que a pesar de l’existència de petites poblacions i exemplars aïllats, es pot constatar que altres molts arbres i arbredes han desaparegut per l’atac fulminant de la citada malaltia.

Ajuntament de Benicàssim
Ornamental