En les terres de Castelló i alguns pobles limítrofs d’Aragó hi ha unes inscultures gravades en la pedra amb forma, generalment, de fulla (a voltes de branca d’arbre) que es coneixen com «petròglifs fulliformes» i sobre els quals els arqueòlegs tenen bastants discrepàncies.
Un sector minoritari pensa que tenen molta antiguitat i que tenien una finalitat esotèrica (no ho acaben de definir amb precisió, però donen a entendre que per a fer cerimònies religioses); per contra, el sector majoritari pensa que tenen relativament poca antiguitat i que estan relacionades amb un ús ramader, en concret l’extracció de l’oli de ginebre.
Com que es tracta d’una singularitat del territori, el Centre Excursionista de Benicàssim sempre ha parat molta atenció al fenomen, fins i tot vam organitzar una excursió ad hoc a Sucaina amb l’exclusiva finalitat de poder localitzar-ne. En eixe sentit podem dir que som pioners.
L’oli de ginebre tenia molta utilitat i valor en el món rural: els ramaders el gastaven per a cicatritzar les ferides dels animals, també per a desparasitar; els masovers el gastaven per a espantar les serps, i fins i tot tenia propietats medicinals, especialment com a solució del dolor de queixals.
En l’actualitat se n’han descobert sobre uns 60, dels quals quasi la meitat estan en la bonica població de Sucaina. No existeix cap document ni testimoni oral al respecte, cosa que fa pensar que, en el cas que es dedicaren a fabricar oli de ginebre, seria fa un grapat de generacions. En alguns pobles propers aragonesos sí que hi ha testimonis que s’han usat per a la fabricació de l’oli de ginebre, cosa que genera una nova pregunta: tenien eixa finalitat original o els pastors i ramaders els han reutilitzat en veure que són perfectes a l’hora d’arreplegar líquids?
Fins que els arqueòlegs es posen d’acord, nosaltres intentarem seguir visitant-los cada volta que fem una excursió i tinguem notícies de la seua ubicació prop de la nostra ruta, i deixarem llibertat per a que cadascú faça les seues cabòries.
