«La muntanya és de tots»: frase recurrent que usem per a reivindicar el nostre dret a gaudir de la natura quan veiem amenaçada la possibilitat d’exercir la nostra activitat lliurement. Potser hem arribat a eixa conclusió partint d’una premissa errònia; després de milers d’anys d’antropocentrisme continuem pensant que la natura està supeditada a l’ésser humà, que és el seu amo i senyor. La conseqüència de milers d’anys d’esta ideologia ens ha portat a la situació actual. Pensem que el respecte només ha de ser envers els altres humans (i darrerament s’inclouen els animals domèstics), parlem de conductes incíviques sense adona-nos que civis en llatí significà ciutadà i que no estem en un entorn urbà. La natura no és de ningú i el respecte que cal tindre-li no és el respecte ciutadà envers els altres, sinó el respecte cap allò que existia abans de nosaltres i continuarà existint molt després de la raça humana. Com a humans conscients i responsables no tenim cap dret a transformar-la i degradar-la.. Recordeu que, quan estem en un bosc, en una muntanya, en un prat… que som nosaltres els invasors i que hem de ser respectuosos, no pels que vinguen al lloc després, sinó per «la nostra mare naturalesa», que no depén de nosaltres: més aviat depenem nosaltres d’ella.
FOTO: editorial.png
- c.excursionista.benicassim@gmail.com
- 628 117 060
The Blog
